Una mà de microrelats

"Entranyable, com sempre. La seva abraçada fos de benvinguda o acomiadada.Aquesta vegada la punxada que sentí alhora que l' embolcall dels seus braços, el va fer pensar que era d acomiadada, la definitiva." (Begoña Placencia)

____________________________________

"Un nus li tenallava la gola. No sabia ben bé si era de tristesa, de malenconia, d'alliberament... Li va acaronar els rínxols tant de temps anhelats mentre una llàgrima lliscava per la seva galta." (Marta Navarro)

____________________________________

                        "Observava els punts de polsim que flotaven a l'aire d'una línia de sol que entrava furtivament per l'orifici d'una bala. Era de dia." (Albert Miret)

____________________________________

"Insuportable, una setmana com la dels tres darrers anys. El que havia pensar fer, ben segur ho canviaria tot." (Begoña Placencia)

____________________________________

"Estranyament, la porta cedí amb suavitat. Tremolà. Sabia que era el final. I va entrar, feliç" (Xavier Vidal)

____________________________________

"I mentre s'allunyava del camí va pensar en les possibilitats de sobreviure. No tenia cap altra opció.Va fitxar la mirada en la llunyania i en aquell moment va ser conscient que guanyaria" (Iolanda Granados)

____________________________________

"Tanto, tanto lo deseó que cuando lo consiguió, la vida acabó." (Remedios Saiz)

____________________________________

"I mentre em rento les mans i tenyeixo l' aigua d' un vermell més esvaït, penso que aquest serà l'últim intent. Ningú no s' ho val." (Begoña Placencia)

____________________________________

"Va treure aquella carta. Ni tan sols sabia que estava signant la seva sentència de mort" (Iolanda Granados)

____________________________________

"El gat, adormit al sofà. El cafè, fumejant a la tassa. La música, sonant als altaveus. L'escriptora, escrivint al seu quadern. Tot a lloc." (Marta Navarro)

____________________________________

"Sona el timbre. Ningú darrera la porta" (Marta Navarro)

____________________________________

"No s'ho podia creure: això sí que era tenir sort! S'havia endut una noia al paller i, en acabar la feina, se li havia clavat l'agulla al cor." (Montse Carbó)

____________________________________

"Bramava en silenci, desesperada, aterrida, clavant-se les ungles. No quedava ningú més. Aquell món era buit. Llavors sonà el telefon." (Xavier Vidal)

____________________________________

"Cercava una solució, i amb una sorpresa n'hi va haver prou. Ara podia estar trist amb propietat!" (Albert Miret)

____________________________________

"Fa dies que ningú arrenca les pàgines del calendari i la casa sembla buida, però no pot ser" (Begoña Placencia)

____________________________________

"Suena el teléfono. Sobre la mesa un vaso de agua y entre las manos su fatídico final." (Remedios Saiz)

____________________________________