La mare de cop, recorda que és dilluns i és el dia que ve a “esmorzar” el caçador. Ràpidament es deixa convèncer per la Caputxeta i li diu que ja la deixa anar a ca la iaia.
La Caputxeta fa que s’entreté jugant al bosc, però en realitat està buscant al llop. Al cap d’una estona, la Caputxeta troba el llop al bosc i xerren. El Diàleg entre el llop i la Caputxeta es va embolicant i cada vegada és més eròtic, fins que se la menja... en sentit figurat, és clar.
Llavors el llop, que era un maníac que no en tenia mai prou, va corrent cap a casa de la iaia, i també se la menja. Per si no n’hi havia prou, es posa la seva roba.
El caçador, acabada la visita a casa la mare, va a buscar a la Caputxeta a ca l’àvia i es troba amb aquell llop que fent gracietes li diu que s’acaba de “menjar” a la Caputxeta i a l’àvia. En veure’l vestit de dona, com que el molt fatxenda detesta als transvestits, el mata allà mateix. Llavors li obre la panxa esperant capturar a les dues pobres dones, i per sorpresa no hi troba ni l’una ni l’altra. Llavors el caçador entén el que el llop li volia dir, i ple de ràbia li omple la panxa de pedres i li cus.
El llop, que encara no s’havia mort del tot, arrossegant-se es va acostar al riu per beure aigua. (Ja és conegut que després d’una operació tothom té molta set). Va ficar el morro a l’aigua, va perdre l’equilibri pel pes de les pedres i es va enfonsar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada