Se sent orgullós de sí mateix. Ha aconseguit satisfer el desig tant temps ajornat. Ha saciat el seu primer apetit. La iaia l’acompanyarà en la seva digestió de forma ineludible.
Fora bosc, la Caputxeta, un altre dels seus delits, camina enjogassada amb tot allò que troba. No s’apressa per res, ans el contrari, gaudeix de cada passa,olor,color i somia...I part del seu somni se li apareix i sent un sotrac endins, molt endins. I no és por , com les primeres vegades. No, és quelcom més profund. I si la por la paralitzava, el que sent ara la torba, però alhora la torna agosarada i es deixa observar, talment com si caminés per una passarel·la, conscient de l’admiració que desperta. I estableixen un diàleg intens, sense paraules.
Desmenjadament, el llop se li acosta i l’ofrena del seu perfum, els seus colors, els seus anhels li arriben com una flaire d’un plat delicadament elaborat.Se li atansa, li balla l’aigua, l’assetja, la desitja i se la menja amb els ulls, amb el nas, atansa les mans, la vincla per la cintura i quan ella confiada ,tanca els ulls , la mossega, la mastega i ja és dins seu.
I el diàleg es fa monòleg i els crits astorats es tornen muts i la Caputxeta sent la presència de l’àvia i s’acaronen i consolen dins la foscor de la cova humida que les acull.
El llop tip dirigeix les seves passes ensopides al llit de la iaia. Delerós, imagina una becaina alliberadora. No sap però, que el caçador alarmat per l’absència de la iaia i uns crits ofegats que ha cregut sentir de lluny estant, l’espera acotat i al primer indici de son profunda , li obre la panxa i allibera el seu estómac. No perd el temps i li omple la panxa de pedres i cus delicadament el seu ventre maleït i el deixa dormir.
La son se li acaba al llop que malgrat tot, no se sent alleugerit i se sent assedegat. I beu aigua del riu i cau i s’ofega.
I la Caputxeta abaltida jura i perjura que mai més no gosarà parlar amb desconeguts i demana perdó i sangloteja.
I la mare un cop més hi confia i l’envia a casa la iaia que l’espera mentre el caçador l’entreté amb històries dels boscos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada